4. Investigación Selvans – Exploramos los beneficios de los bosques en la salud y el bienestar de las personas

Article que descriu els diferents estudis que s’han fet sobre l’efecte positiu dels banys de bosc en la funció immunitària i planteja la hipòtesi de l’acció dels components orgànics volàtils com a explicació de per què millora el sistema immunitari després d’un bany de bosc.

6. Ohtsuka Y, Yabunaka N, Takayama S. Shinrin-yoku (forest-air bathing and walking) effectively decreases blood glucose levels in diabetic patients. Int J Biometeorol. 1998;41:125– https://www.researchgate.net/publication/51324277_Shinrin-Yoku_forest-air_bathing_and_walking_effectively_decreases_blood_glucose_levels_in_diabetic_patients

L’únic estudi, fins ara, que avalua els banys de bosc en un grup de persones amb diabetis no insulinodependent, fent sortides durant 6 anys. Demostra que els banys de bosc disminueixen els nivells de glucosa en la sang i els de l’hemoglobina glicosilada (marcador d’un bon control de la diabetis). Als participants també els hi baixa la tensió arterial.

13. Takayama, N. The therapeutic effect of taking in the atmosphere of a forest. Poster in the Fourth International Conference on Monitoring and Management of Visitor Flows in Recreational and Protected Areas. Management for protection and sustaina le development. 2008;516-520. http://mmv.boku.ac.at/downloads/mmv4-proceedings.pdf

En quant a la maduresa d’un bosc, hi ha estudis que indiquen que un bosc madur, es a dir, amb arbres vells pot ser més terapèutic que un bosc jove. En un estudi realitzat al Japó (Takayama, 2008) es van comparar dos boscos madurs amb arbres vells (un bosc amb cedres de més de 250 anys d’edat i un altre amb xipresos de més de 300 anys d’edat) amb un bosc jove (un bosc de repoblació artificial, ben cuidat, amb cedres i de cedres i xipresos plantats fa 50 anys). Després d’un passeig confortable de 15 minuts es va poder objectivar que els participants del passeig en els dos boscos més madurs es sentien amb més vitalitat i amb menys tensió i ansietat que els participants del passeig en el bosc més jove. A més a més, els primers van descriure els boscos madurs com més naturals, amb més bellesa, sensació d’espiritualitat, més tranquil·litzadors i saludables. Els resultats s’atribueixen a les diferències en les característiques entre els boscos madurs i el jove en quant a que el bosc madur té menys densitat d’arbres i d’àrea basimètrica, vistes menys saturades i una intensitat lumínica relativament menor, aspectes que aporten un ambient més relaxant al bosc madur.

7. Mao GX, Cao YB, Lan XG, He ZH, Chen ZM, Wang YZ, Hu XL, Lv YD, Wang GF, Yan J. Therapeutic effect of forest bathing on human hypertension in the elderly. J Cardiol. 2012;60(6):495-502. doi: http://dx.doi.org/10.1016/j.jjcc.2012.08.003

L’estudi compara les xifres de tensió arterial, paràmetres analítics cardiovasculars i psicològics de dos grups de persones de 60 a 75 anys amb hipertensió arterial (12 persones per grup). Un grup passeja pel bosc i un grup ho fa per la ciutat, durant set dies. En el grup de persones que fan les passejades al bosc baixen, tant la tensió arterial sistòlica com la diastòlica, milloren els paràmetres analítics (hormones relacionades amb la tensió arterial com ara el sistema renina-angiotensina) i milloren paràmetres psicològics.

8. Morita E, Imai M, Okawa M, Miyaura T, Miyazaki S. A before and after comparison of the effects of forest walking on the sleep of a communitybased sample of people with sleep complaints. doi:  1186/1751-0759-5-13. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3216244/pdf/1751-0759-5-13.pdf

S’estudia l’efecte del bany de bosc sobre la duració i la qualitat de la son en 71 persones amb alteracions de la son, observant que després del bany de bosc els participants dormen més temps, mentre dormen augmenta el temps d’immobilitat i millora la profunditat i la qualitat de la son.

9. López-Pousa S, Bassets Pagès G, Monserrat-Vila S, de Gracia Blanco M, Hidalgo Colomé J, Garre-Olmo J. Sense of Well-Being in Patients with Fibromyalgia: Aerobic Exercise Program in a Mature Forest—A Pilot Study. Evidence-Based Complementary and Alternative Medicine. 2015. Article ID 614783. http://www.hindawi.com/journals/ecam/2015/614783/.

Primer i únic estudi científic sobre banys de bosc a l’Estat Espanyol. Es compara l’efecte sobre la fibromiàlgia dels banys de bosc si es fan en un bosc madur o en un bosc jove. Hi van participar 30 dones diagnosticades de fibromiàlgia, fent un total de sis passejades pel bosc. Un subgrup va fer passejades en el bosc madur i l’altre en el bosc jove. Pels dos grups s’observa una millora en l’ansietat i la hipersensibilitat. En relació a les persones que van passejar pel bosc madur, es va observar una disminució dels dies amb dolor intens i insomni i un augment dels dies de benestar en comparació amb les persones amb fibromiàlgia que van estar al bosc jove.

10. Cook Forests as places of mental well-being for people with dementia. Forestry Comission Scotland and departments of Geography and Social Dimensions of Health Institute (University of Dundee). 2015. http://www.forestry.gov.uk/pdf/FCRN019.pdf/$FILE/FCRN019.pdf

Valoració d’un projecte pilot amb persones amb demència i boscos: 30 persones entrevistades sobre els efectes del bosc en la salut de persones amb demència i les barreres d’accés al bosc d’aquest col·lectiu. S’objectiva millores tant en la salut física, com cognitiva, com psicològica i com social. També hi ha efectes positius sobre els cuidadors.

11. Tsunetsugu Y, Park BJ, Miyazaki Y. Trends in research related to “Shinrinyoku” (taking in the forest atmosphere or forest Bathing) in Japan. Environ Health Prev Med. 2010;15(1):27– http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2793347/pdf/12199_2009_Article_91.pdf

Article que resumeix la recerca en teràpia forestal des de 1995 fins al 2010 i els efectes dels banys de bosc sobre la salut, tant física com psicològica. Interessant d’aquest article és l’anàlisi de l’efecte dels banys de bosc a través dels sentits (visió, olfacte, audició i tacte). I en aquesta línia, s’explica els efectes dels compostos orgànics volàtils (“phytoncides”), inhalats durant l’estada al bosc, sobre la salut.

12. Craig JM, Logan AC, Prescott SL. Natural environments, nature relatedness and the ecological theater: connecting satellites and sequencing to shinrin-yoku. Journal of Physiological Anthropology. 2016;35(1): 7-10. DOI: 1186/s40101-016-0083-9. http://jphysiolanthropol.biomedcentral.com/articles/10.1186/s40101-016-0083-9

Article que enllaça la recerca biomèdica sobre els banys de bosc amb la recerca en aerobiologia (compostos orgànics volàtils, microbiota), la informació sobre espais verds i salut pública que obtenim a través de la tecnologia satèl·lit i la psicologia ambiental.

13. Takayama, N. The therapeutic effect of taking in the atmosphere of a forest. Poster in the Fourth International Conference on Monitoring and Management of Visitor Flows in Recreational and Protected Areas. Management for protection and sustaina le development. 2008;516-520. http://mmv.boku.ac.at/downloads/mmv4-proceedings.pdf

En quant a la maduresa d’un bosc, hi ha estudis que indiquen que un bosc madur, es a dir, amb arbres vells pot ser més terapèutic que un bosc jove. En un estudi realitzat al Japó (Takayama, 2008) es van comparar dos boscos madurs amb arbres vells (un bosc amb cedres de més de 250 anys d’edat i un altre amb xipresos de més de 300 anys d’edat) amb un bosc jove (un bosc de repoblació artificial, ben cuidat, amb cedres i de cedres i xipresos plantats fa 50 anys). Després d’un passeig confortable de 15 minuts es va poder objectivar que els participants del passeig en els dos boscos més madurs es sentien amb més vitalitat i amb menys tensió i ansietat que els participants del passeig en el bosc més jove. A més a més, els primers van descriure els boscos madurs com més naturals, amb més bellesa, sensació d’espiritualitat, més tranquil·litzadors i saludables. Els resultats s’atribueixen a les diferències en les característiques entre els boscos madurs i el jove en quant a que el bosc madur té menys densitat d’arbres i d’àrea basimètrica, vistes menys saturades i una intensitat lumínica relativament menor, aspectes que aporten un ambient més relaxant al bosc madur.

I en un estudi amb persones afectades de fibromiàlgia es va veure que les estades en el bosc madur milloraven més la simptomatologia dels participants que les estades en un bosc jove (Lopez-Pousa, 2015).