Molt agraïts des de Sèlvans pel suport rebut pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, i per la Diputació de Girona; també, per part de diversos ens locals, i les següents empreses i organitzacions: Font Vella, Ernesto Ventós, Vytrus Biotech, Comercial Química Massó, Fundació de la Caixa d’Enginyers, i Costa Brava Mediterranean Foods (Grup Cañigueral).
——————-
Durant 2020-2021 Sèlvans ha desplegat dins l’àmbit de la Serralada Transversal un projecte demostratiu de promoció de la custòdia dels hàbitats forestals més madurs i de més alt valor ecològic, allò que ens agrada anomenar el “nucli antic” dels nostres boscos. Es tracta d’un patrimoni natural únic, escàs, irreemplaçable i atomitzat que estem en perill de perdre i el qual, constatem de nou, només podrem preservar si el localitzem a temps, i hi impliquem urgentment a la seva respectiva propietat forestal (com el seu primer custodi) i com a veritable oportunitat per al a mateixa.
Recordem que la construcció d’una xarxa de boscos singulars, madurs i destinats a evolució lliure en el mosaic forestal és ja un mandat normatiu i estratègic vigent tant a Catalunya com a Europa, com a mínim des de 2017 i 2020, respectivament (veieu les referències a sota). També, que des de Sèlvans proposem la fita d’arribar a assolir una xarxa que abasti el 5% de la superfície arbrada de Catalunya per l’any 2030, de camí a un potencial 10% pel decenni 2040-2050.
La Serralada Transversal, la #TerraMitjanaSèlvans
L’àmbit de la Serralada Transversal, que abasta 158.754,93 hectàrees i 6 comarques (Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès, La Selva i Osona) compta amb aproximadament un 75 % de cobertura forestal arbrada. Es tracta d’un espai que afortunadament encara compta amb nombrosos tresors forestals que són clau en el conjunt del país, i que justament per això cal preservar urgentment.
Concretament, l’àmbit conté 97 tipologies forestals de les 179 que hi ha a Catalunya (excloent-hi les plantacions forestals), així hi és representat un 54 % del total, més de la meitat. Les tipologies que més caracteritzen aquest territori son els alzinars muntanyencs (20.508,35 ha), els alzinars litorals (8.356,06 ha), seguit de les fagedes (7.272,27 ha) D’aquesta forma, hi trobem espècies majoritàriament mediterrànies com els alzinars, però també de caràcter atlàntic com són les fagedes.
Fins al moment Sèlvans hi tenim localitzades 6.196,32 hectàrees de boscos d’alt valor ecològic i de certa maduresa (470 rodals), els quals per tant representen un 5,3 % sobre la cabuda forestal arbrada de l’àmbit de la Serralada Transversal. Pel que fa a la seva conservació i custòdia però, només un 21,5 % d’aquests boscos diagnosticats gaudeixen d’una protecció sòlida (1.330,95 ha i 113 rodals), amb un altra 19% (1.180,36 ha i 69 rodals) que compta amb fórmules de preservació encara provisionals i que cal consolidar.
Així, en el seu conjunt, dins l’àmbit de la Serralada Transversal només hi trobem aproximadament un 2% de boscos que gaudeixen d’un cert grau de protecció (2.511,31 ha i 182 rodals), de camí cap a l’objectiu del 5% que proposem assolir a Catalunya per l’any 2030.
Des de Sèlvans considerem tot aquest àmbit com la #TerraMitjanaSèlvans. Per què? Per la constitució paisatgística d’aquesta contrada natural, amb vessants seguits de boscos, mosaics diversos, penya-segats, forests velles,… que ens evoquen els escenaris que va crear Tolkien.
Dos anys d’importants avenços
Mitjançant l’aplicació de distintes eines de custòdia, durant 2020 i 2021 Sèlvans hem corresponsabilitzat activament a 54 propietàries i propietaris forestals (de 82 contactades), 13 ens locals, i 30 actors administratius i econòmics de la zona en el projecte.
En destaquem els següents RESULTATS derivats del projecte:
- Hem assolit la preservació sòlida de 39 rodals de bosc, que sumen 559,98 ha de boscos centenaris, mitjançant l’aplicació de diferents fórmules, per exemple:
- el pagament per serveis ambientals (primerament basat en la compra dels drets de tala), que ha permès preservar 98,78 ha sobre 10 rodals, gràcies sobretot al patrocini d’empreses.
- la designació de 9 rodals (97,93 ha) com a unitats protectores dins els corresponents Instruments d’Ordenació Forestal, amb 19 rodals més en procés de preservació mitjançant la propera redacció de nous Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal.
- l’establiment de diferents acords de custòdia d’entre 15 i 25 anys de durada ha permès la preservació de 83,81 ha i 5 rodals.
- la vocació terapèutica dels boscos, que ha permès preservar 2 rodals que abasten 60,09 ha
- Com a acció vinculada però d’un altra caire – necessària també per a assolir la sostenibilitat forestal – en 6 rodals que abasten 23,43 ha s’ha aconseguit negociar amb la propietat la reserva d’arbres de gran diàmetre (peus extrafusters) en sectors amb explotació, per al foment de la connectivitat ecològica.
- Mitjançant l’aplicació d’eines preliminars, hem assentat les bases per salvaguardar nous 72 rodals que abasten 1.071,40, pendents de poder-se preservar efectivament tan bon punt disposem dels recursos econòmics necessaris per dur a terme la compensació econòmica a la respectiva propietat forestal.
- En col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Felilu de Pallerols, hem creat un espai de trobada entre tots aquests actors mitjançant la celebració de 2 FÒRUMS a Sant Feliu de Pallerols, actes que es poden visualitzar íntegrament en els següents enllaços: II FÒURM (Octubre 2021): https://youtu.be/Dq9Xw8YCSjQ // I FÒRUM (Desembre 2020): https://www.youtube.com/watch?v=dbPFvrUS86w. En destaquem l’alta participació de la propietat forestal i d’empreses durant el II FÒRUM (43 propietàries i propietaris forestals i 12 empreses).
- Gràcies al desplegament del projecte, Sèlvans hem pogut localitzar 1.476,11 noves hectàrees i 150 rodals d’interès, perfectes candidats a formar part de la prescriptiva xarxa catalana de boscos madurs o gestionats a dinàmica natural. D’aquestes noves hectàrees diagnosticades, 583,63 ha corresponen als 12 Hàbitats d’Interès Comunitari boscosos existents a la Serralada Transversal, 2 d’ells Hàbitats Prioritaris.
- Com a avenç pel que fa a la coneixença sobre l’enorme biodiversitat vegetal i animal que alberguen aquests boscos, Sèlvans hem avançat pel que fa a un índex que vol mesurar l’enorme biodiversitat potencial que poden allotjar aquests boscos, i que voldrem seguir impulsant.
Context català
Sèlvans treballem per la conformació a Catalunya d’una xarxa de boscos d’alt valor ecològic, la qual inclogui els boscos més madurs amb vocació a ser gestionats a dinàmica natural. Aquest “nucli antic” dels boscos es troba atomitzat arreu de Catalunya, amb una cabuda mitjana d’unes 22 hectàrees. N’hi ha de poques hectàrees, com també d’una extensió considerable (inclús centenars d’hectàrees), molt necessaris tots ells.
Es tracta d’un patrimoni únic, poc conegut, però en perill de perdre’s si no s’hi cerca activament la implicació dels seus primers custodis: la propietat forestal.
Agrupant tant la diagnosi pròpia com la d’altres actors, Sèlvans disposem d’una cartografia de 1.472 rodals d’alt valor ecològic i més madurs que abasten en el seu conjunt 33.329,57 ha. Signifiquen aproximadament un 2,46% de la superfície arbrada de Catalunya (veure mapa a continuació)
Pel que fa al seu nivell de conservació, però, actualment és només de l’1,48% (de camí cap a l’objectiu del 5%), amb distints graus de custòdia i protecció.
Sèlvans, al llarg de les seves etapes, ha contribuït a la preservar un 37,7% de tots aquests boscos protegits (466 rodals, sobre una superfície de 7.941 hectàrees)
FULL DE RUTA
Des de Sèlvans fem una crida a l’administració, al sector privat, i a la societat, per impulsar decididament i amb urgència la conformació d’una xarxa de boscos d’alt valor ecològic i madurs, gestionats a dinàmica natural, com a infraestructura verda clau i de país, també en compliment d’un mandat normatiu i estratègic vigent.
Per fer-la possible, palesem que la única fórmula vàlida per implementar-la és comptar amb instrument econòmic d’envergadura per compensar a la propietat forestal pel fet de gestionar part de les seves finques a dinàmica natural, com a via per donar valor als serveis ecosistèmics que produeix la seva forest d’alt valor ecològic, més enllà de la fusta i dels productes i materials no fusters.
Davant d’aquesta necessitat, al II FÒRUM es va constatar l’enorme oportunitat que representa el nou Fons del Patrimoni Natural que opera la Generalitat de Catalunya, com a fons nodrit de la nova taxa de CO2; un fons ja operatiu i que compta amb els suficients recursos econòmics per fer efectiva l’esmentada compensació a la propietat a curt i mig termini, mentre es posen en marxa d’altres instruments de valorització que ajudin a implicar amb més força també al teixit empresarial (p.e. crèdit de carboni, compensació de l’ocupació del sòl, valorització de la salut i el benestar, règim hídric, etc.).
EN CONCLUSIÓ
Hem de preservar restaurar i ampliar amb urgència els darrers romanents de boscos primaris i madurs de Catalunya: per tal de combatre el canvi climàtic, revertir la pèrdua de biodiversitat i assegurar uns ecosistemes forestals resilients i multifuncionals. Es tracta d’una actuació prioritària, també en compliment d’un mandat normatiu i estratègic vigent.
Gràcies a treballar la diversificació de la producció forestal i la dinamització del medi rural, amb el projecte també afrontem el repte demogràfic i la lluita contra el despoblament, tot generant noves oportunitats d’emprenedoria i treball en el medi rural.
Us animem a contactar-nos a info@selvans.ONG perquè us puguem informar sobre com podeu ajudar a desplegar aquest enorme repte, tan engrescador com necessari i urgent.
El MARC LEGAL I ESTRATÈGIC en matèria forestal, conservació de la biodiversitat i lluita contra l’emergència climàtica determina específicament els següents compromisos de caire prioritari pel que fa a la conformació d’una xarxa de boscos gestionats a dinàmica natural:
-
Identificar i definir el valor funcional dels elements del territori que han de conformar una infraestructura verda de país de primordial valor i d’imprescindible protecció; reduir la fragmentació i la pèrdua de qualitat dels ecosistemes; introduir el concepte d’evolució lliure en la gestió dels boscos de Catalunya atenent a la importància que tenen els boscos més madurs en la conservació de la biodiversitat i en la provisió d’immensos i indispensables serveis ecosistèmics; configurar una xarxa de reserves forestals d’evolució lliure per al reforç del sistema d’espais naturals protegits; tasques a desplegar totes elles amb prioritat, a l’empara l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya (2017), per tal de culminar l’any 2030 el poder comptar amb una xarxa de reserves forestals d’evolució lliure.
-
Establir una xarxa de reserves forestals destinades a la lliure dinàmica natural que sigui representativa del conjunt i la diversitat dels ecosistemes forestals de Catalunya, centrada prioritàriament en boscos madurs i d’alt valor natural, precepte establert a l’article 17.4 “Biodiversitat” de la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del Canvi Climàtic.
-
Regular la situació dels boscos singulars i boscos sotmesos a evolució natural, i protegir els boscos madurs de Catalunya, ambdós compromisos recollits al Pla Nacional per a la Implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya (Compromisos 763 i 764)
-
Conservar i restaurar els ecosistemes terrestres i la seva biodiversitat, tal i com estableix el component 4 (“Infraestructures i ecosistemes resilients”) del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència Estatal que ha de canalitzar el Fons de Recuperació Next Generation europeus.
-
Protegir a nivell europeu almenys el 30% de la superfície terrestre, tot parant especial atenció en aquells sectors que concentrin un altíssim valor o potencial quant a biodiversitat. A tal efecte, i donada l’enorme vàlua dels boscos singulars, madurs, i gestionats a dinàmica natural, s’encomana d’encarrilar la preservació estricta d’almenys una tercera part dels espais protegits, la qual cosa representa almenys un 10% de la superfície terrestre arbrada de la UE. Com a part vital d’aquest enfocament de protecció més integral: definir, cartografiar, monitoritzar i protegir rigorosament tots els boscos primaris i madurs que queden a la UE. (Estratègia de la Unió Europea sobre la Biodiversitat d’aquí a 2030, de maig de 2020).
-
Preservar, restaurar i ampliar els boscos europeus per tal de combatre el canvi climàtic, revertir la pèrdua de biodiversitat i assegurar uns ecosistemes forestals resilients i multifuncionals; de forma específica, cal protegir els darrers boscos primaris i madurs de la Unió Europea, tal i com estableix també la Nova Estratègia Forestal de la UE per al 2030, de juliol de 2021. L’Estratègia també promou compensar a la propietat forestal pels serveis ecosistèmics que produeix la seva forest d’alt valor ecològic, més enllà de la fusta i dels productes i materials no fusters, així com establir instruments de pagament a la propietat forestal i als gestors forestals per tal de cobrir-los-hi els costos i també els ingressos que pot deixar de percebre pel fet de passar a gestionar part de les seves finques a dinàmica natural.
-
Cal emfatitzar que tant l’Estratègia de la UE sobre Biodiversitat, com la nova Estratègia Forestal de la UE, son dos elements clau del “Pacte Verd Europeu”. També, que la UE entén com a boscos “primaris” preliminarment aquells on els senyals de l’impacte humà hi són absents o s’han esvaït o difuminat degut a dècades (com a mínim 60 a 80 anys) sense operativitat d’explotació forestal; d’aquesta forma, cal considerar aquesta com una definició que dona molt de marge per incloure-hi un gran nombre de boscos ja identificats per SÈLVANS com a d’alt valor ecològic.
-
Enfortir la protecció dels boscos primaris i d’edat madura a Europa i facilitar la seva restauració quan sigui possible, com a acció necessària consensuada en el marc del Congrés Mundial de la Natura de Marsella, d’octubre de 2021 (vegi’s moció 125 aprovada).