Durant les properes setmanes, us volem argumentar i palesar com la urgent protecció dels nostres boscos més madurs ens ajuda a avançar en el compliment dels ODS 3 (Salut i benestar), ODS 13 (Acció climàtica), ODS 6 (Aigua neta i sanejament) i ODS 15 (Vida terrestre).
Ja és una evidència que l’emergència climàtica provocada per l’activitat humana del darrer segle comporta un increment de fenòmens meteorològics extrems, amb períodes llargs de sequeres i elevades temperatures, o episodis de pluges torrencials amb una intensitat extraordinària. Les nostres contrades estan patint cada vegada més un desplaçament dels ecosistemes i la desertització va avançant sense aturador.
Una alerta ben recent ha estat el temporal Glòria, que ha causat enormes crescudes dels rius, inundacions i processos erosius molt intensos, amb pèrdues i conseqüències econòmiques milionàries per al territori i les administracions i actors locals. Precisament la regulació del règim hídric constitueix un dels principals serveis ecosistèmics que ens ofereixen els boscos, i molt especialment aquells amb estructures més madures i naturals.
Més recentment encara, ens trobem immersos en una crisi sanitària sense precedents degut a la pandèmia de la COVID-19, una malaltia que, com la majoria de les malures infeccioses que arriben a la nostra espècie per mitjà d’un vector animal, tot demostra que ha tingut com a origen la destrucció dels boscos primaris, la simplificació o desaparició dels ecosistemes forestals, i la ingent pèrdua de biodiversitat que això provoca.
Cal cooperar encoratjadament en la preservació dels darrers boscos primigenis del nostre planeta. Com a humans, en som els únics responsables. I en aquesta imperiosa urgència, on existeix un ampli consens internacional, també hi hem d’adquirir la necessària, ineludible, legitimitat. Si es vol la salvaguarda de les últimes jungles tropicals, bé haurem de predicar amb exemple a casa nostra.
Com? Propiciant i preservant en el propi territori una xarxa de boscos més madurs, bé gestionats a evolució natural, bé amb una mínima intervenció per a la conservació de la biodiversitat.
D’exemples en la tan indispensable planificació i gestió forestal sostenible no en manquen: la llei forestal alemanya determina que cada länder és precís que reservi com a bosc futurament madur un mínim del 7% de la superfície boscosa, i així ho han ben desplegat de llarg; o el cas de Navarra, on els projectes d’ordenació forestal han de destinar com a unitats protectores almenys un 5% de la cabuda de les forests. També ben a la vora nostra, i segurament el cas més paradigmàtic, l’ostenta la república italiana, que amb un medi físic i una socioeconomia realment semblants als de Catalunya, ja té protegit eficientment un 20% de la seva massa arbrada.
CONTINUARÀ…
IMPLIQUEU-VOS-HI!
Tant si sou empresa com persona particular, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres a través de info@selvans.ong.
Us oferim l’oportunitat de desplegar la vostra responsabilitat social corporativa i de conservar un llegat natural extraordinari per a les properes generacions, això bo i recolzant un projecte necessari, proper, sinèrgic, tangible, de temàtica tendència i amb una enorme projecció comunicativa.
Amb cada aportació de 2.500 euros preservem, per un termini de 25 anys, 10.000 m2 = 1 hectàrea de bosc del més alt valor ecològic i amb risc real de ser talat. De forma idònia, implementem contractes de custòdia amb la propietat forestal a partir de 5 hectàrees, que equivalen a una compensació pels drets de tala per valor de 12.500 euros. Amb l’operació es garanteix la provisió dels múltiples i importantíssims serveis ecosistèmics que aquests boscos més madurs i centenaris aporten a la societat, al territori i a l’economia. Es tracta d’una acció pràctica i urgent per avançar, a més, en el compliment dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible següents: ODS 15 (Vida terrestre), ODS 6 (Aigua neta i sanejament), ODS 3 (Salut i benestar) i ODS 13 (Acció climàtica), com bé us anirem palesant properament.
El repte que us marquem és poder anar configurant reserves forestals d’un mínim de 25 hectàrees, en un projecte que es pot desplegar perfectament com a col·laboració plurianual. La gran majoria d’aquests boscos han de preservar-se en plena harmonia amb la natura, sense promocionar-s’hi les activitats humanes. En alguns d’ells, emperò, on s’hi donen unes condicions propícies, us n’oferim també la implementació d’itineraris forestals amb funcionalitat terapèutica, com a motors de desenvolupament rural i espais de reconnexió de les persones amb un ecosistema excepcional. Generem, així, una infraestructura verda vital per al país, i un nou servei de salut i benestar.
