- Marc Global de Biodiversitat de Kunming-Montreal (desembre 2022)
El Marc Global de Biodiversitat de Kunming-Montreal (GBF) representa el pla més complet mai acordat a nivell global per protegir la natura i revertir la pèrdua de biodiversitat. Dona continuïtat al “Pla Estratègic per a la Diversitat Biològica 2011-2020”, que projectava les conegudes com a “Fites d’Aichi”.
El marc no menciona específicament la protecció dels boscos centenaris, però sí hi suma, en treballar el Marc Global per (1) reduir les amenaces a la biodiversitat, (2) promoure l’ús sostenible i la distribució equitativa de beneficis; i (3) implementar solucions per integrar la biodiversitat en tots els sectors. També en establir la necessitat de conservar el 30% de les àrees terrestres i marines mitjançant àrees protegides efectives.
És important recordar que els boscos madurs i centenaris son l’ecosistema terrestre més ric en biodiversitat.
- Moció 125 de la UICN: UICN: Enfortiment de la protecció dels boscos primaris i madurs a Europa i facilitació de la seva restauració quan sigui possible (setembre 2021)
Entre les mocions aprovades dins el Congrés Mundial de la UICN celebrat a Marsella, hi figura una d’específica (la 125) titulada “Enfortiment de la protecció dels boscos primaris i madurs a Europa i facilitació de la seva restauració quan sigui possible”; una noció impulsada des de França, d’aplicació a l’àmbit europeu. Aquesta resolució dona continuïtat a una resolució anterior “6.045 Protecció dels boscos primaris, inclosos els paisatges forestals intactes” aprovada al Congrés Mundial de Hawaii l’any 2016.
A través de la moció es demana al Director General de la UICN que desenvolupi un marc favorable per a la conservació i creï un mapa complet dels boscos primaris i madurs d’Europa. Encoratja els Estats Membres europeus a promoure un marc legal per conservar i restaurar aquests boscos, establint la seva protecció estricta com a objectiu del Pacte Verd Europeu, creant sistemes d’alerta per identificar noves amenaces, i avaluant i promovent la seva protecció permanent a través de la creació d’àrees protegides, així com mitjançant altres eines com per exemple el pagament per serveis ecosistèmics. També insta els Estats Membres i gestors forestals a prohibir l’extracció de fusta dels boscos primaris i madurs, amb algunes excepcions, i a catalitzar esforços per protegir-los i restaurar-los, incloent-hi l’expansió i reconnexió de zones intocades.
Resum CRONOLOGIA i línies de treball derivades de l’Estratègia de Biodiversitat per al 2030, i la nova Estratègia Forestal Europea, d’especial incidència sobre una XBDN
- Pacte Verd Europeu (desembre 2019)
El Pacte Verd Europeu reconeix els mars, els oceans i el medi ambient europeus com a fonts de riquesa natural i econòmica que cal preservar i protegir per garantir el seu futur. Estableix les següents prioritats: Restaurar i protegir la biodiversitat i els ecosistemes; Reduir la contaminació de l’aire, l’aigua i el sòl; Avançar cap a una economia circular; Millorar la gestió de residus; Garantir la sostenibilitat de l’economia blava i els sectors de la pesca. Aquestes accions busquen millorar la salut i la qualitat de vida dels ciutadans europeus, alhora que aborden els reptes mediambientals i climàtics més urgents.
- Estratègia de Biodiversitat de la UE per al 2030 (maig 2020)
Estableix els següents compromisos fonamentals per al 2030:
- Conferir protecció jurídica almenys al 30% de la superfície terrestre i al 30% de la marina de la UE, i incorporar corredors ecològics, dins d’una autèntica Xarxa Transeuropea d’Espais Naturals.
- Conferir protecció estricta almenys a una tercera part dels espais protegits de la UE, inclosos tots els boscos primaris i madurs que queden al seu territori.
- Gestionar de manera eficaç tots els espais protegits, definir mesures i objectius clars de conservació i efectuar un seguiment adequat d’ells.
És basant-se en aquestes directrius que Sèlvans proposa assolir una Xarxa catalana de Boscos Gestionats a Dinàmica Natural d’almenys el 10% de la nostra superfície forestal (mínim 135.000 hectàrees). D’acord amb la diagnosi duta a terme per Sèlvans, actualment a Catalunya ens trobaríem en poc més d’un 4 % amb un cert tipus de vocació protectora, encara que molt desigual i sovint fràgil.
L’estratègia també emfatitza:
- Que els boscos primaris i madurs no només figuren entre els ecosistemes forestals més rics de la UE, sinó que emmagatzemen importants reserves de carboni i també eliminen carboni de l’atmosfera, a més de ser de summa importància per a la biodiversitat i la prestació de serveis ecosistèmics fonamentals.
- Que els Estats membres s’han de comprometre urgentment a completar la cartografia i a fer un seguiment d’aquests boscos, així com a garantir que no es deteriorin fins que comencin a aplicar el règim de protecció.
- Que, per aconseguir una Xarxa Transeuropea d’Espais Naturals realment coherent i resilient, serà important crear corredors ecològics que evitin l’aïllament genètic, propiciïn la migració d’espècies i mantinguin i millorin els ecosistemes sans.
- Nova Estratègia Forestal de la UE per al 2030 (juliol 2021)
Confirma la necessària protecció estricta de tots els boscos primaris i madurs de la UE. Destaca la importància d’oferir incentius financers als propietaris i gestors forestals, especialment per a les petites explotacions, per fomentar la prestació de serveis ecosistèmics i l’adopció de pràctiques de gestió forestal respectuoses amb el clima i la biodiversitat. Compromet a la UE a avançar sobre com es pot incorporar el pagament pels serveis ecosistèmics als programes de finançament de la UE, incloent-hi millors pràctiques en marxa en els Estats membres.
- Directrius per Definir, Cartografiar, Monitoritzar i Protegir Estrictament els Boscos Primaris i Madurs de la UE (març 2023).
Conté un consens sobre les definicions de “boscos primaris” i “boscos madurs” (“primary and old-growth forests”), amb notes explicatives.
El document reconeix que inclús amb la preservació dels boscos centenaris existents a nivell europeu (que situa al voltant del 3 %, en parcel·les generalment petites i fragmentades), no s’assoliria el percentatge de superfície desitjada. Això apunta clarament a la necessitat de protegir i restaurar també boscos més aviat secundaris amb potencial d’esdevenir candidats per ampliar la xarxa de boscos madurs i centenaris.
També estableix un CALENDARI orientatiu: finalitzar la cartografia dels boscos primaris i madurs públics: mitjans de 2025; dels privats: finals de 2025; protegir estrictament els boscos primaris i madurs identificats i cartografiats: finals de 2029.
- Directrius sobre gestió forestal més propera a la natura – UE (juliol 2023)
La Comissió publica unes directrius sobre gestió forestal més propera a la natura promouen una gestió forestal adaptativa i respectuosa amb la biodiversitat. Es presenten pràctiques rellevants i s’exposen els beneficis per a la multifuncionalitat dels boscos, combinant objectius de biodiversitat i de conservació de reserves de carboni, sense oblidar els beneficis socioeconòmics.
- Orientacions sobre esquemes de pagament per serveis ecosistèmics forestals – UE (juliol 2023)
La Comissió publica unes orientacions sobre el desenvolupament d’esquemes de pagament públics i privats per als serveis ecosistèmics forestals. Es reconeix que, malgrat l’enorme valor dels serveis ecosistèmics, la producció de fusta segueix sent la principal font d’ingressos per als propietaris forestals. Fan una crida per crear incentius financers per promoure la provisió d’altres serveis ecosistèmics.
- Proposta de Llei de Vigilància Forestal – UE (novembre 2023)
La Comissió presenta una proposta de Llei de Vigilància Forestal, derivada de la nova Estratègia Forestal Europea, amb l’objectiu d’omplir les llacunes existents en la informació sobre els boscos europeus. Aquesta iniciativa pretén crear una àmplia base de coneixements que permetrà als Estats membres, propietaris de boscos, gestors forestals i d’altres parts interessades millorar la seva resposta als creixents problemes dels boscos i reforçar-ne la resiliència.
D’especial rellevància per Sèlvans, l’article 5 de la proposta de llei llista les dades forestals que hauran de recopilar els Estats membres, entre les que destaquem, textualment:
- La ubicació dels boscos primaris i madurs.
- La quantificació de la fusta morta.
- Revisió de la Directiva d’Energies Renovables UE (octubre 2023)
Estipula una protecció millorada dels hàbitats rics en biodiversitat i carboni, incloent-hi els boscos primaris i madurs. Concretament estipula que: “cal aconseguir una protecció millorada dels hàbitats especialment rics en biodiversitat i carboni, com els boscos primaris i madurs, els boscos amb gran biodiversitat, els prats i pastures, les torberes i els bruguerars. Per tant, s’han d’introduir exclusions i limitacions a l’obtenció de biomassa forestal d’aquestes zones, en consonància amb l’enfocament aplicable als biocarburants, els biolíquids i els combustibles de biomassa produïts a partir de biomassa agrícola […]”
- Reglament sobre la Restauració de la Natura – UE (agost 2024)
Aquesta llei, que emana de l’Estratègia de Biodiversitat, estableix que s’han de dur a terme mesures de restauració efectives almenys en un 20% de les zones terrestres i marítimes d’aquí al 2030 (per a tots aquells ecosistemes inclosos a l’Annex 1 del Reglament), i en tots els ecosistemes que necessitin restauració d’aquí a 2050.
Estableix un interessant vincle entre les zones protegides, la protecció estricta i la dinàmica natural, quan argumenta que “les zones protegides poden contribuir significativament als objectius de restauració de l’Estratègia de Biodiversitat […]. És el cas, en particular, de les zones que poden recuperar-se de manera natural si s’atura o limita part de la pressió que exerceixen les activitats humanes. En alguns casos, col·locar aquestes zones, també les del medi marí, sota una protecció estricta serà suficient per aconseguir la recuperació dels valors naturals que alberguen.”
Es destaca que, per materialitzar els beneficis a llarg termini de la restauració, “és important disposar d’uns règims de finançament atractius des del punt de vista financer perquè els propietaris, els agricultors i ramaders i altres administradors de terres participin voluntàriament en aquestes pràctiques”... apuntant clarament a la idoneïtat d’un sistema de pagament per serveis ambientals.
El Reglament avala de forma directa la missió especialitzada de Sèlvans, atès que mitjançant la custòdia treballa per culminar i mantenir la compleció de la restauració ecològica dels hàbitats forestals.
Resum del mandat estratègic més recent a nivell ESTATAL
- Pla Estratègic Estatal del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat a 2030 (desembre 2022)
El Pla Estratègic Estatal del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat a 2030 és un document que estableix les línies d’actuació per a la conservació, l’ús sostenible i la restauració del patrimoni natural i la biodiversitat a nivell estatal a desenvolupar en la propera dècada. Es deriva de la Llei 42/2007 del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, integrant ja tots els principis fonamentals establerts a nivell internacional i, especialment, europeu.
En destaquem els següents aspectes, d’aplicació directa a una XBDN catalana:
- Identificació i protecció de boscos primaris i madurs: identificar fins al 2025 els boscos primaris i madurs [a nivell Estatal] seguint les directrius de la Comissió Europea i desenvolupar el procés per a la seva inclusió en espais de protecció estricta fins al 2030.
- Creació d’un “Catàleg Nacional de Boscos i Rodals Natius Madurs i Singulars”. Ha d’incloure rodals i boscos natius madurs de propietat pública i privada, així com altres rodals i boscos singulars que siguin de vital importància. S’estableix molt clarament la necessitat d’anar molt més enllà de la protecció estricta dels boscos primaris i madurs més evidents, per tal d’assolir l’objectiu establert a nivell europeu del 10%:
- Restauració ecològica de boscos: desenvolupar accions de restauració ecològica, centrades en la restauració d’ecosistemes en general i en especial d’ecosistemes d’aiguamoll, boscos madurs, prats i praderies de fanerògames marines, tot fomentant la connectivitat i la infraestructura verda.
- Implicació del sector privat: el Pla Estatal també conté arguments en favor d’eines d’implicació del sector privat, de gran valor per justificar la renovació de l’eina CompensaNatura que opera Sèlvans, en procés de reconfiguració i rellançament actualment.
Resum mandat normatiu i estratègic a nivell CATALÀ
- La XBDN dins la Llei de Canvi Climàtic (2017)
La creació de la Xarxa de Boscos de Dinàmica Natural (XBDN) es vincula a la política sectorial de “Biodiversitat” dins la Llei de Canvi Climàtic (2017), promoguda per l’aleshores Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Al Capítol III “Polítiques sectorials”, concretament a l’article 17.4 (política sectorial de “Biodiversitat”), s’estableix que “s’ha d’establir una xarxa de reserves forestals destinades a la lliure dinàmica natural que sigui representativa del conjunt i la diversitat dels ecosistemes forestals de Catalunya, centrada prioritàriament en boscos madurs i d’alt valor natural“.
A l’article 18 (política sectorial de “Boscos i Gestió Forestal”), s’indica que l’execució de mesures de gestió forestal activa ha d’anar adreçada, entre d’altres, “a la conservació de la biodiversitat i el millorament de la vitalitat dels ecosistemes forestals“.
- Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya 2030 (2018)
La creació de la XBDN s’estableix com a línia de treball per reforçar la gestió activa i adaptativa del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya dins l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya 2030, aprovada l’any 2018.
Àmbit 2: Conservació dels components del patrimoni natural en el context del canvi global
A l’Objectiu estratègic 2.1 “Reforçar la gestió activa i adaptativa del Sistema d’espais naturals protegits de Catalunya”, l’Estratègia cita la necessitat d’impulsar la gestió del Sistema d’espais naturals protegits de Catalunya. Aquest impuls ha de complementar-se amb altres línies de treball, entre les quals s’enumera específicament “la configuració d’una xarxa de boscos a evolució lliure”.
Com a “Resultat esperat per al 2030”, s’estableix que “S’ha desplegat una xarxa de reserves forestals d’evolució lliure“.
Objectiu operatiu 2.1.2: Completar el Sistema d’espais naturals protegits perquè sigui representatiu, divers i equilibrat
La Línia de treball 15, titulada “Introduir el concepte d’evolució lliure en la gestió dels boscos de Catalunya”, detalla:
“ Amb la participació dels propietaris forestals, s’elaborarà, conjuntament amb l’administració forestal i partint de les dades d’estudis específics en la matèria, un pla per identificar les masses forestals a deixar en evolució lliure, les que cal ajudar a madurar i les que puguin ser susceptibles de transformar en espais oberts, segons el grau d’intensitat de gestió. Les dinàmiques i els processos naturals permetran conservar una mostra de boscos excepcionals i crear l’embrió d’una futura xarxa de reserves forestals. L’elaboració d’aquest pla comptarà amb la participació concertada de la propietat forestal i altres sectors implicats.“
