+34 722 25 83 70 info@selvans.ONG

Establim les bases per impulsar el nostre projecte demostratiu al territori, concretament a Sant Feliu de Pallerols (comarca de la Garrotxa).

La multifuncionalitat dels boscos és possible i real, i pot contribuir al desenvolupament rural, la conservació de la biodiversitat, a la regulació hídrica, a la lluita contra l’emergència climàtica, i a la millora de la salut i el benestar de les persones, entre d’altres.

Girona, 25 de setembre de 2020.

El passat divendres 25 de setembre vam oficialitzar la signatura d’un conveni de col·laboració de Sèlvans amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols, que entre d’altres estableix les bases perquè la masia del Vallac i la finca de l’Ombert pugui esdevenir la finca forestal demostrativa de les nostres activitats en el territori, com a extensió aplicada de la nostra actual seu tecnològica al Campus Montilivi de la Universitat de Girona, on comptem amb la col·laboració del seu Institut de Medi Ambient, i del seu Campus de Patrimoni Cultural i Natural.

Al mateix acte de presentació de divendres va participar el propietari de la masia i la finca de l’Ombert, Josep Maria Vidal-Ribas, amb qui Sèlvans ja està convenint el contracte preliminar de cessió de l’ús de la masia i el quintà del Vallac i de la forest de l’Ombert. La finca esdevindrà l’epicentre de les accions demostratives en el territori sobre la multifuncionalitat de la forest, el foment de la gestió forestal sostenible i la valorització dels serveis ecosistèmics dels boscos més madurs o centenaris.

Com va destacar Jaume Hidalgo i Colomé – el nostre President i pare del projecte Sèlvans – a la presentació, és molt important que un projecte de boscos no es quedi a la ciutat, sinó que pugui integrar-se en el territori. Així, des d’aquesta futura seu, preveiem trobar moltes afinitats també amb altres propietats forestals de Sant Feliu de Pallerols, les Planes d’Hostoles, la Vall d’en Bas, la Vall de Bianya, Santa Pau, les Preses, Olot, Riudaura, Mieres, Sant Miquel de Campmajor i Sant Aniol de Finestres., entre d’altres municipis de la Garrotxa. També, per suposat amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, ens gestor que col·labora en el projecte, i que esdevindrà un partner clau en aquest desplegament. Des d’aquesta seu, volem mobilitzar recursos dels sectors terciari i secundari cap al primari, per tal de diversificar la producció forestal i ajudar a dinamitzar el territori i fer més rendible alhora que sostenible el medi forestal.

En el mateix acte, l’alcalde de Sant Feliu de Pallerols, Artur Colomer, va definir l’acord de molt important per Sant Feliu de Pallerols, i pel conjunt de la Garrotxa. És interessant recordar que la Garrotxa va ser l’escenari de la jornada sobre les experiències en el territori del III Congrés Internacional sobre el Potencial dels Boscos en la Salut, que Sèlvans va organitzar a l’octubre de 2019, i que Sant Feliu de Pallerols va ser l’amfitriona d’una visita de camp per part dels membres de la futura Societat Internacional de Teràpia Forestal, de la qual Sèlvans n’és membre.

Per materialitzar el trasllat i activació del projecte sobre el terreny cal ara trobar el finançament necessari per a materialitzar la primera fase de rehabilitació del mas, amb un cost d’aproximadament 500.000 €. Per fer-ho possible, Sèlvans s’adreça sobretot a les empreses del territori que hi vulguin col·laborar, així com a les administracions públiques, preveient també la possibilitat de presentar el projecte a convocatòries europees d’innovació i desenvolupament territorial.

Enguany Sèlvans esta desplegant el projecte de forma reforçada, i en diferents línies de treball, gràcies a la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, del Departament de Territori i Sostenibilitat (convocatòria d’ajuts de promoció de la custòdia), i de la Diputació de Girona, a qui agraïm enormement el seu suport.

 

Una acció de conservació de la biodiversitat, i valorització dels seus serveis ecosistèmics.

Sèlvans treballa en la conservació dels boscos més madurs i de més alt valor ecològic del territori; laboratoris naturals en evolució, que s’erigeixen com l’ecosistema terrestre més ric en biodiversitat que tenim (tant en espècies animals com vegetals). Aquesta biodiversitat tant extraordinària és la responsable dels enormes serveis ecosistèmics que rebem d’aquests boscos, especialment en relació a la regulació hídrica i del clima, i la conservació dels sols més profunds i fèrtils, tot evitant o minvant l’erosió.

Malauradament, a Catalunya i a molts altres indrets, aquests boscos no gaudeixen de cap tipus de protecció normativa, per la qual cosa es fan tant necessàries iniciatives com les de Sèlvans, de diagnosi i sobretot custòdia d’aquests paratges excepcionals, per suposat sempre d’acord amb la respectiva propietat forestal.

Aigua neta

D’entre els nombrosos beneficis que ens ofereixen, la regulació hídrica és dels serveis ecosistèmics més fonamentals, actuant aquests boscos com a reguladors dels processos ecològics vinculats a l’aigua dolça. Així, els boscos més madurs funcionen com grans esponges, que filtren els contaminants que poden arrossegar l’aigua de pluja, i regulen el flux de les escorrenties en els moments de pluja més intensos. D’aquesta forma ajuden a evitar inundacions a les parts més baixes de les conques. El seu rol a les capçaleres hidrogràfiques és de d’una importància capdal.

Boscos per a la salut i el benestar de les persones

Mentre la gran majoria dels boscos sobre els que treballa Sèlvans han de quedar a dinàmica natural, en alguns d’ells esta implementant una xarxa de boscos amb funcionalitat terapèutica, que ja compta amb 13 boscos operatius, on s’ofereixen “banys de bosc”, com a nou instrument de custòdia forestal, nou recurs ecoturístic, i eina de reconnexió de la societat amb una natura de qualitat. Sèlvans treballa amb la Generalitat de Catalunya per anar integrant progressivament aquesta tecnologia al sistema de salut pública i privat, seguint les exitoses experiències a països com Japó, Corea del Sud, i Alemanya. Com a culminació de més de 6 anys desplegant el projecte, a l’octubre de 2019, Sèlvans va organitzar a Catalunya el III Congrés Internacional sobre el Potencial dels Boscos en la Salut, amb la participació de quasi 300 persones de 30 països.

 

Lluita contra el canvi climàtic, i adaptació als seus efectes

A més d’actuar com a enormes embornals de carboni, la riquesa biològica i complexitat de l’estructura d’aquests boscos madurs i d’alt valor ecològic fan que siguin més resilients als efectes del canvi climàtic. Així la seva preservació també suposa una acció d’adaptació al canvi climàtic, en operar com a santuaris climàtics per a la flora i fauna. Aquests boscos disposen d’un microclima més fresc al seu interior, fruit de diferents factors, per exemple l’efecte cova de les seves capçades entrebades. Amb un sotabosc sempre més net, i humitat més elevada, son més resistents als incendis..

 

IMPLIQUEU-VOS-HI!

Tant si sou empresa com persona particular, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres a través de info@selvans.ong.

Us oferim l’oportunitat de desplegar la vostra responsabilitat social corporativa i de conservar un llegat natural extraordinari per a les properes generacions, això bo i recolzant un projecte necessari, proper, sinèrgic, tangible, de temàtica tendència i amb una enorme projecció comunicativa.

Amb cada aportació de 2.500 euros preservem, per un termini de 25 anys, 10.000 m2 = 1 hectàrea de bosc del més alt valor ecològic i amb risc real de ser talat. De forma idònia, implementem contractes de custòdia amb la propietat forestal a partir de 5 hectàrees, que equivalen a una compensació pels drets de tala per valor de 12.500 euros. Amb l’operació es garanteix la provisió dels múltiples i importantíssims serveis ecosistèmics que aquests boscos més madurs i centenaris aporten a la societat, al territori i a l’economia. Es tracta d’una acció pràctica i urgent per avançar, a més, en el compliment dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible següents: ODS 15 (Vida terrestre), ODS 6 (Aigua neta i sanejament), ODS 3 (Salut i benestar) i ODS 13 (Acció climàtica), com bé us anirem palesant properament.

El repte que us marquem és poder anar configurant reserves forestals d’un mínim de 25 hectàrees, en un projecte que es pot desplegar perfectament com a col·laboració plurianual. La gran majoria d’aquests boscos han de preservar-se en plena harmonia amb la natura, sense promocionar-s’hi les activitats humanes. En alguns d’ells, emperò, on s’hi donen unes condicions propícies, us n’oferim també la implementació d’itineraris forestals amb funcionalitat terapèutica, com a motors de desenvolupament rural i espais de reconnexió de les persones amb un ecosistema excepcional. Generem, així, una infraestructura verda vital per al país, i un nou servei de salut i benestar.