Recerca Sèlvans
Explorem els beneficis dels boscos en la salut i el benestar de les persones
LA CONSTATACIÓ: Medicina Forestal (II)
L’evidència científica actual ofereix una base teòrica i empírica que correlaciona salut i natura en aspectes com la morbimortalitat, la salut percebuda, l’estrès, la salut mental i la salut dels infants, tot entenent que els entorns naturals específics determinen i poden millorar la salut dels éssers humans.
L’OPORTUNITAT: #Sèlvans
L’any 2014 el programa Sèlvans vam co-desenvolupar el primer estudi estudi clínic a Europa que ha investigat els efectes dels Banys de Bosc en pacients amb fibromiàlgia.
Hem completat amb èxit el desplegament del nostre programa, aportant una comprensió més profunda dels efectes terapèutics d’aquesta pràctica en la salut física i mental.
OBJECTIUS Recerca Sèlvans:
– Seguir constatant científicament els beneficis de les estades orientades en boscos madurs en la salut i benestar de les persones.
– Valorar quines podrien ser les primeres patologies a ser investigades (entre d’altres, l’Alzheimer, la demència, l’autisme)
– Establir una sinèrgia amb un important institut de recerca
“El fet de banyar-se en l’atmosfera d’un bosc té efectes fisiològics mitjançant l’activació del sistema nerviós parasimpàtic i la desactivació del sistema nerviós simpàtic i comporta, entre altres coses, la disminució de la freqüència cardíaca i de la tensió arterial, la modificació de la variabilitat cardíaca, la disminució dels nivells d’hormones de l’estrès, la relaxació cerebral i, alhora, l’activació del sistema immunitari.”
Projectes destacats
Participació al 1er Congrés Internacional sobre el potencial terapèutic dels boscos
Podeu veure la notícia en AQUEST enllaç.
Col·laboració en el primer estudi científic sobre banys de bosc i figromiàlgia
Des de Sèlvans hem ajudat a realitzar i publicar el primer estudi clínic a Europa que ha investigat els efectes dels BanysDeBosc en pacients amb fibromiàlgia, en col·laboració amb l’Hospital de Santa Caterina de Salt-Girona, en un estudi dirigit pel que ara és el nostre President, el Dr.Secundí López-Pousa.
Projecte pilot a la Catalunya Central "salut i boscos"
En el context d’un projecte a la Catalunya Central amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, hem materialitzat un nombre considerable de visites pilot amb activitats d’avaluació per a la recerca mèdica i promoció dels avantatges dels itineraris forestals terapèutics amb responsables de diferents Centres d’Atenció Primària, de l’Hospital de Lleida i associacions de pacients amb patologies i malalties específiques.
Ressenyes bibliogràfiques
Efectes dels boscos, tant fisiològics com psicològics, en PERSONES SANES
- Cervinka R, Höltge J, Pirgie L, Schwab M, Sudkamp J, Haluza D, et al. Zur Gesundheitswirkung von Waldlandschaften (Green Public Health – Benefits of Woodlands on Human Health and Well-being. Departament de Salut Pública, Facultat de Medicina de Viena (Austria). 2013. http://bfw.ac.at/050/pdf/BFW_Bericht147_2014_GreenPublicHealth.pdf
Document de salut pública, elaborat pel departament de salut pública de la facultat de medicina de Viena, Àustria, on recull tota la recerca feta en relació a salut i boscos fins al 2013 per fer una avaluació de l’efecte dels boscos sobre la salut humana, sent l’avaluació final positiva a favor dels boscos.
- Lee J, Li Q, Tyrväinen L, Tsunetsugu Y, Park BJ, Kagawa T, et al. Nature therapy and preventive medicine. In Public Health—Social and Behavioral Health; Maddock, J.R., Ed.; InTech Publishing Press: Rijeka, Croatia, 2012. http://www.intechopen.com/books/public-health-social-and-behavioral-health/nature-therapy-and-preventive-medicine
Capítol d’un llibre sobre salut pública que explica i resumeix l’evidència científica quant a la medicina forestal.
- Li Q, Otsuka T, Kobayashi M, Wakayama Y, Inagaki H, Katsumata M, Hirata Y, Li YJ, Hirata K, Shimizu T, Suzuki H, Kawada T, Kagawa T. Acute effects of walking in forest environments on cardiovascular and metabolic parameters. 2011. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21431424
Article que estudia l’efecte del bany de bosc sobre paràmetres cardiovasculars i metabòlics, sent els resultats favorables. Disminueixen la tensió arterial i les catecolamines en sang, augmenta l’adiponectina (nivells baixos d’aquesta proteïna estan associats amb problemes metabòlics severs com ara obesitat, diabetis mellitus, malaltia cardiovascular i síndrome metabòlica) i augmenten també els nivells de la sulfat-dehidroepiandrostendiona (hormona amb un efecte cardioprotector, antiobesitat i antidiabètic).
- Park BJ, Tsunetsugu Y, Kasetani T, Kagawa T, Miyazaki Y. The physiological effects of Shinrin-yoku (taking in the forest atmosphere or forest bathing): evidence from field experiments in 24 forests across Japan. Environ Health Prev Med. 2010;15(1):18– http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2793346/
Article que resumeix els estudis científics en 24 parcs forestals del Japó (en total 280 participants) quant als efectes fisiològics i psicològics dels banys de bosc. Resultats: Fisiològicament disminueixen la freqüència cardíaca, la tensió arterial i les concentracions de cortisol. Es modifica la variabilitat cardíaca, mostrant una activació del sistema nerviós parasimpàtic (responsable de la funció restauradora del cos) i una disminució del sistema nerviós simpàtic (responsable de la resposta a l’estrès). En l’àmbit psicològic es veu disminució d’emocions i sentiments negatius com ara tristesa, enuig, fatiga, desconcert i un augment del sentiment positiu del vigor.
Efectes dels boscos/banys de bosc en la immunitat de PERSONES SANES
5. Li, Q. Effect of forest bathing trips on human immune function. Environ Health Prev Med. 2010; 15(1): 9–17. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2793341/pdf/12199_2008_Article_68.pdf
Article que descriu els diferents estudis que s’han fet sobre l’efecte positiu dels banys de bosc en la funció immunitària i planteja la hipòtesi de l’acció dels components orgànics volàtils com a explicació de per què millora el sistema immunitari després d’un bany de bosc.
Efectes del bosc/banys de bosc en persones amb DIABETIS
- Ohtsuka Y, Yabunaka N, Takayama S. Shinrin-yoku (forest-air bathing and walking) effectively decreases blood glucose levels in diabetic patients. Int J Biometeorol. 1998;41:125– https://www.researchgate.net/publication/51324277_Shinrin-Yoku_forest-air_bathing_and_walking_effectively_decreases_blood_glucose_levels_in_diabetic_patients
L’únic estudi, fins ara, que avalua els banys de bosc en un grup de persones amb diabetis no insulinodependent, fent sortides durant 6 anys. Demostra que els banys de bosc disminueixen els nivells de glucosa en la sang i els de l’hemoglobina glicosilada (marcador d’un bon control de la diabetis). Als participants també els hi baixa la tensió arterial.
- Takayama, N. The therapeutic effect of taking in the atmosphere of a forest. Poster in the Fourth International Conference on Monitoring and Management of Visitor Flows in Recreational and Protected Areas. Management for protection and sustaina le development. 2008;516-520. http://mmv.boku.ac.at/downloads/mmv4-proceedings.pdf
En quant a la maduresa d’un bosc, hi ha estudis que indiquen que un bosc madur, es a dir, amb arbres vells pot ser més terapèutic que un bosc jove. En un estudi realitzat al Japó (Takayama, 2008) es van comparar dos boscos madurs amb arbres vells (un bosc amb cedres de més de 250 anys d’edat i un altre amb xipresos de més de 300 anys d’edat) amb un bosc jove (un bosc de repoblació artificial, ben cuidat, amb cedres i de cedres i xipresos plantats fa 50 anys). Després d’un passeig confortable de 15 minuts es va poder objectivar que els participants del passeig en els dos boscos més madurs es sentien amb més vitalitat i amb menys tensió i ansietat que els participants del passeig en el bosc més jove. A més a més, els primers van descriure els boscos madurs com més naturals, amb més bellesa, sensació d’espiritualitat, més tranquil·litzadors i saludables. Els resultats s’atribueixen a les diferències en les característiques entre els boscos madurs i el jove en quant a que el bosc madur té menys densitat d’arbres i d’àrea basimètrica, vistes menys saturades i una intensitat lumínica relativament menor, aspectes que aporten un ambient més relaxant al bosc madur.
Efectes del bosc/banys de bosc en persones amb HIPERTENSIÓ ARTERIAL
- Mao GX, Cao YB, Lan XG, He ZH, Chen ZM, Wang YZ, Hu XL, Lv YD, Wang GF, Yan J. Therapeutic effect of forest bathing on human hypertension in the elderly. J Cardiol. 2012;60(6):495-502. doi: http://dx.doi.org/10.1016/j.jjcc.2012.08.003
L’estudi compara les xifres de tensió arterial, paràmetres analítics cardiovasculars i psicològics de dos grups de persones de 60 a 75 anys amb hipertensió arterial (12 persones per grup). Un grup passeja pel bosc i un grup ho fa per la ciutat, durant set dies. En el grup de persones que fan les passejades al bosc baixen, tant la tensió arterial sistòlica com la diastòlica, milloren els paràmetres analítics (hormones relacionades amb la tensió arterial com ara el sistema renina-angiotensina) i milloren paràmetres psicològics.
Efecte dels boscos/banys de bosc en l’INSOMNI
- Morita E, Imai M, Okawa M, Miyaura T, Miyazaki S. A before and after comparison of the effects of forest walking on the sleep of a communitybased sample of people with sleep complaints. doi: 1186/1751-0759-5-13. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3216244/pdf/1751-0759-5-13.pdf
S’estudia l’efecte del bany de bosc sobre la duració i la qualitat de la son en 71 persones amb alteracions de la son, observant que després del bany de bosc els participants dormen més temps, mentre dormen augmenta el temps d’immobilitat i millora la profunditat i la qualitat de la son.
Efecte dels boscos/banys de bosc en la FIBROMIÀLGIA
- López-Pousa S, Bassets Pagès G, Monserrat-Vila S, de Gracia Blanco M, Hidalgo Colomé J, Garre-Olmo J. Sense of Well-Being in Patients with Fibromyalgia: Aerobic Exercise Program in a Mature Forest—A Pilot Study. Evidence-Based Complementary and Alternative Medicine. 2015. Article ID 614783. http://www.hindawi.com/journals/ecam/2015/614783/.
Primer i únic estudi científic sobre banys de bosc a l’Estat Espanyol. Es compara l’efecte sobre la fibromiàlgia dels banys de bosc si es fan en un bosc madur o en un bosc jove. Hi van participar 30 dones diagnosticades de fibromiàlgia, fent un total de sis passejades pel bosc. Un subgrup va fer passejades en el bosc madur i l’altre en el bosc jove. Pels dos grups s’observa una millora en l’ansietat i la hipersensibilitat. En relació a les persones que van passejar pel bosc madur, es va observar una disminució dels dies amb dolor intens i insomni i un augment dels dies de benestar en comparació amb les persones amb fibromiàlgia que van estar al bosc jove.
Efecte dels boscos/banys de bosc en la DEMÈNCIA
- Cook Forests as places of mental well-being for people with dementia. Forestry Comission Scotland and departments of Geography and Social Dimensions of Health Institute (University of Dundee). 2015. http://www.forestry.gov.uk/pdf/FCRN019.pdf/$FILE/FCRN019.pdf
Valoració d’un projecte pilot amb persones amb demència i boscos: 30 persones entrevistades sobre els efectes del bosc en la salut de persones amb demència i les barreres d’accés al bosc d’aquest col·lectiu. S’objectiva millores tant en la salut física, com cognitiva, com psicològica i com social. També hi ha efectes positius sobre els cuidadors.
Teories sobre els MECANISMES pels quals els banys de bosc milloren la salut
- Tsunetsugu Y, Park BJ, Miyazaki Y. Trends in research related to “Shinrinyoku” (taking in the forest atmosphere or forest Bathing) in Japan. Environ Health Prev Med. 2010;15(1):27– http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2793347/pdf/12199_2009_Article_91.pdf
Article que resumeix la recerca en teràpia forestal des de 1995 fins al 2010 i els efectes dels banys de bosc sobre la salut, tant física com psicològica. Interessant d’aquest article és l’anàlisi de l’efecte dels banys de bosc a través dels sentits (visió, olfacte, audició i tacte). I en aquesta línia, s’explica els efectes dels compostos orgànics volàtils (“phytoncides”), inhalats durant l’estada al bosc, sobre la salut.
- Craig JM, Logan AC, Prescott SL. Natural environments, nature relatedness and the ecological theater: connecting satellites and sequencing to shinrin-yoku. Journal of Physiological Anthropology. 2016;35(1): 7-10. DOI: 1186/s40101-016-0083-9. http://jphysiolanthropol.biomedcentral.com/articles/10.1186/s40101-016-0083-9
Article que enllaça la recerca biomèdica sobre els banys de bosc amb la recerca en aerobiologia (compostos orgànics volàtils, microbiota), la informació sobre espais verds i salut pública que obtenim a través de la tecnologia satèl·lit i la psicologia ambiental.
Diferències entre un bosc madur i un jove
- Takayama, N. The therapeutic effect of taking in the atmosphere of a forest. Poster in the Fourth International Conference on Monitoring and Management of Visitor Flows in Recreational and Protected Areas. Management for protection and sustaina le development. 2008;516-520. http://mmv.boku.ac.at/downloads/mmv4-proceedings.pdf
En quant a la maduresa d’un bosc, hi ha estudis que indiquen que un bosc madur, es a dir, amb arbres vells pot ser més terapèutic que un bosc jove. En un estudi realitzat al Japó (Takayama, 2008) es van comparar dos boscos madurs amb arbres vells (un bosc amb cedres de més de 250 anys d’edat i un altre amb xipresos de més de 300 anys d’edat) amb un bosc jove (un bosc de repoblació artificial, ben cuidat, amb cedres i de cedres i xipresos plantats fa 50 anys). Després d’un passeig confortable de 15 minuts es va poder objectivar que els participants del passeig en els dos boscos més madurs es sentien amb més vitalitat i amb menys tensió i ansietat que els participants del passeig en el bosc més jove. A més a més, els primers van descriure els boscos madurs com més naturals, amb més bellesa, sensació d’espiritualitat, més tranquil·litzadors i saludables. Els resultats s’atribueixen a les diferències en les característiques entre els boscos madurs i el jove en quant a que el bosc madur té menys densitat d’arbres i d’àrea basimètrica, vistes menys saturades i una intensitat lumínica relativament menor, aspectes que aporten un ambient més relaxant al bosc madur.
I en un estudi amb persones afectades de fibromiàlgia es va veure que les estades en el bosc madur milloraven més la simptomatologia dels participants que les estades en un bosc jove (Lopez-Pousa, 2015).
