Cada 21 de març, la comunitat internacional rendeix tribut als boscos, aquest any sota el lema “Restauració forestal: un camí per a la recuperació i el benestar”.
Des de SÈLVANS ens unim a aquesta celebració, fent una crida a prioritzar la preservació d’aquells boscos que acullen arbres centenaris, monumentals i plens de vida; boscos que, en endinsar-nos-hi, ens aporten pau, salut i benestar, sentiments de meravella i humilitat, i reconnexió amb una natura plena i exuberant. Perquè “restaurar” també és donar-li l’oportunitat a determinats boscos a evolucionar de forma natural, i a la natura a desplegar-hi tot el seu esplendor i potencial.
Són aquests boscos més madurs als que SÈLVANS donem el qualificatiu de “nucli antic dels boscos”, malgrat encara tenen molts segles per endavant abans d’esdevenir vells. La gran majoria dels boscos catalans són infants i els boscos que volem protegir tot just estan entrant en l’adolescència, però en tot cas son “els més madurs” que tenim. Es tracta d’un patrimoni únic i irreemplaçable, molt escàs, i disseminat arreu del territori.
Com a circumstància més greu, es troba en perill de desaparèixer si no actuem amb urgència i determinació. Així és justament aquesta la missió principal de SÈLVANS: diagnosticar aquells boscos de més alt valor ecològic, més madurs i de vegades ja centenaris, i assolir la seva conservació i custòdia. Això ho fem sempre d’acord i recolzant a la respectiva propietat forestal, per a qui la implicació en el projecte significa una oportunitat de diversificar la seva producció forestal, com estem demostrant des de SÈLVANS.
Aquesta matriu de boscos excepcionals volem que abasti una extensió inicial d’un 5% de la nostra superfície boscosa, com a mínim equivalent a la mitjana europea.
Resulta molt important remarcar que aquests rodals que es gestionen a dinàmica natural conviuen en perfecta harmonia amb d’altres vocacions forestals igualment necessàries que tenen els boscos circumdants; de fet, aquests els boscos madurs complementen, reforcen i enriqueixen el mosaic agrosilvopastoral, en benefici de tot el territori.
En quin punt ens trobem, de camí cap a aquest objectiu del 5%? La radiografia duta a terme per SÈLVANS permet estimar que actualment a Catalunya només l’ 1,42% de la superfície boscosa disposa d’una certa garantia de protecció o custòdia. Una proporció apreciable tenint en compte la seva vocació de protecció estricta, però insuficient. Encara queda, doncs, molta feina per fer.
Més enllà d’aquest percentatge, actualment ja tenim diagnosticat fins al 2,44% del patrimoni forestal singular, de camí cap a l’objectiu d’un 5% diagnosticat i protegit.
El repte és notori, però dona una concreció factible a un mandat normatiu i estratègic vigent quant a conformar a Catalunya una xarxa de boscos d’aquesta naturalesa; vegi’s, entre d’altres, l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya, la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del Canvi Climàtic (article 17.4.), i el Pla Nacional per a la Implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya (Compromisos 763 i 764).
Amb un plantejament d’arribar a al fita del 5% per l’any 2030, queda molta feina per fer, per la qual cosa cal actuar ja; assentar-ne unes bases sòlides, i accelerar el seu desplegament.
Cal doncs recolzar amb la màxima urgència a la propietat forestal -primer custodi i garant de la conservació d’aquests boscos- tot evidenciant-li l’oportunitat. També, corresponsabilitzar-nos com a administració, teixit empresarial, i a nivell personal.
Aprofitem l’avinantesa per agraïr enormement el suport que estem rebent per part de diferents empreses, així com d’una sèrie d’institucions, especialment el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, així com de la Diputació de Girona.
Des de SÈLVANS us animem a implicar-vos-hi i, a tal efecte, posar-vos en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic info@selvans.ong
