Concretament, i sempre d’acord amb la respectiva propietat forestal, hem aconseguit salvaguardar 16,11 hectàrees d’una fageda centenària dins el paratge natural de Finestres (municipi de Santa Pau), i 11 hectàrees d’un alzinar d’alt valor ecològic i protecció prioritària situat a la falda del Puigsacalm (municipi de la Vall d’en Bas), ambdós boscos pertanyents a la comarca de la Garrotxa.
La preservació, sobre 25 i 15 anys, respectivament, s’ha materialitzat amb una compensació econòmica a la propietat forestal pel fet de gestionar a lliure evolució natural aquests sectors de bosc de les seves finques; això implica no dur-hi a terme aprofitaments fusters i intervenir-hi el mínim possible durant la vigència de l’acord, amb l’objectiu de que la natura hi pugui desplegar tot el seu potencial i esplendor, així com els múltiples i enormes serveis ecosistèmics que la seva biodiversitat genera, també per a la societat i el nostre benestar.
El finançament que ha permès aquest pagament per serveis ambientals ha provingut de la recaptació de la campanya “Preservació dels nostres boscos centenaris” duta a terme durant el mes de juny de 2021 amb els clients de Bonpreu i Esclat; concretament, a través de la tecnologia de l’Arrodoniment Solidari desenvolupada per Worldcoo, i que Bonpreu i Esclat dedica cada mes a una altra causa social i ambiental. L’acció s’ha desenvolupat també en sinergia amb la Xarxa per a la Conservació de la Natura, entitat que aglutina organitzacions que promouen la conservació de la natura mitjançant la implicació social (custòdia del territori i voluntariat ambiental), i de la que SÈLVANS n’és membre.
Ambdós boscos preservats es troben dins la Serralada Transversal, àmbit que està sent focus de desplegament prioritari de SÈLVANS durant 2020 i 2021 gràcies a un ajut de foment de la custòdia del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, i també gràcies al suport de la Diputació de Girona.
SÈLVANS fa una crida a les empreses i als particulars a implicar-se en la preservació de nous tresors forestals en l’àmbit de la Serralada Transversal, un espai que afortunadament encara compta amb nombrosos tresors forestals, però que cal preservar urgentment.
DETALL DELS BOSCOS CENTENARIS PRESERVATS
Amb els recursos rebuts per SÈLVANS, hem pogut protegir dos boscos del més alt valor ecològic, els quals descrivim a continuació.
Per una banda, 16,11 hectàrees d’una fageda centenària immersa en el paratge de Finestres (la Garrotxa), dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El bosc en sí es considera d’un interès natural i ecològic excepcional, especialment pel grau de maduresa de llur estructura arbrada, dominada pel faig (Fagus sylvatica), i que s’emmarca en un entorn que concentra una vàlua paisatgística i una tranquil·litat de remarcable importància.
Per una altra banda, hem pogut protegir 11,00 hectàrees d’un alzinar d’alt valor ecològic i de protecció prioritària situat entre la falda del Puigsacalm i els primers contraforts del Pla d’en Bas, parcialment dins l’espai d’interès natural de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. El bosc esta dominat per alzina (Quercus ilex), amb presència també de roure martinenc (Quercus humillis) i auró blanc (Acer campestre). Sobretot pel fet que fa més de 70 anys que no es talla, presenta notoris elements de maduresa, com peus remarcables d’alzina, unes capçades travades a gran alçària que provoquen un efecte cova, i un sotabosc força escàs i net, esquitxat amb fusta morta al terra, característiques que li confereixen una singularitat remarcable a escala europea i mediterrània.
Ambdues propietats han rebut un total de 28.715 €, com a pagament únic en concepte de compra de drets de tala dels sectors de bosc protegits sobre els propers 25 i 15 anys, respectivament, amb vocació de renovació en finalitzar el període, i així protegir i valoritzar per sempre aquests tresors forestals.
El pagament per serveis ambientals és un dels 10 mecanismes flexibles que ofereix SÈLVANS a la propietat forestal que té la sort de comptar a les seves finques amb boscos d’alt valor ecològic, i que sempre li planteja des de la voluntarietat i el consens. Com SÈLVANS està demostrant, la implicació en el projecte comporta per a la propietat forestal una oportunitat per dinamitzar les seves finques: com a nou recurs forestal i ingrés, li permet finançar i així dur a terme actuacions de millora del mosaic agrosilvopastoral al voltant dels boscos protegits, el qual millora la resiliència i productivitat de la finca en el seu conjunt.
SÈLVANS seguirà cercant recursos econòmics per ampliar les respectives àrees ja protegides gràcies a la present acció, opció contemplada dins els acords signats amb la propietat. En aquest sentit, i per assolir el 2030 una xarxa de boscos centenaris o mínimament madurs que representi almenys el 5% de la cabuda arbrada del país, l’ONG està plantejant a la Generalitat de Catalunya l’establiment d’un fons de compensació d’envergadura i sostenible en el temps, per tal de replicar accions com la desenvolupada en molts d’altres boscos que SÈLVANS ja té diagnosticats i, en molts casos, ja té també un preacord amb la respectiva propietat forestal per preservar-los, només pendent de la necessària compensació econòmica. A la vegada, SÈLVANS segueix implicant a empreses i particulars en la preservació d’aquests tresors forestals irreemplaçables.
ELS BOSCOS CENTENARIS I MADURS COM A PATRIMONI RIC, ÚNIC I IRREEMPLAÇABLE
Als boscos centenaris s’hi remarca la presència notable d’arbres de gran envergadura i de soques velles, en peu o al terra, moltes vegades amb cavitats que serveixen de llar per a una multitud d’espècies, amb una riquesa formidable de fongs, molses, líquens i falgueres; totes elles característiques que denominem “components de maduresa” i que són un oasi de biodiversitat.
Presenten una veritable explosió de vida, formes, colors, i olors, i ens evoquen sentiments d’admiració, meravella, i pertinença.
Són proveïdors d’una multitud de serveis vitals per al planeta i pels éssers vius que l’habitem, allò que coneixem com a “serveis ecosistèmics”
Són llar, refugi i rebost per a una quantitat colossal d’espècies animals i vegetals.
Com a laboratoris naturals en evolució, s’erigeixen com l’ecosistema terrestre més ric en biodiversitat de què disposem.
Regulen el règim hídric: funcionen com grans esponges que faciliten la infiltració de l’aigua i la recàrrega dels aqüífers, tot evitant avingudes i inundacions. Actuen com a sistema natural de depuració de l’aigua dels cursos fluvials i, a les capçaleres, desenvolupen un rol cabdal en la protecció del sòl.
La seva funcionalitat terapèutica permet generar un nou producte ecoturístic, i desplegar nous serveis de salut i benestar per a la societat.
Són una eina imprescindible per lluitar contra l’emergència climàtica:
- el gran volum de fusta grossa i la major fondària del sòl orgànic en aquests boscos els converteix en enormes embornals de carboni; a la part aèria (tronc i branques) i a les arrels, els dos boscos preservats captaran durant la vigència dels acords un mínim de 17.613,223 tones de CO2.
- la seva estructura més complexa els fa més resilients davant els efectes del canvi climàtic;
- són més resistents davant dels fenòmens meteorològics extrems i els incendis forestals
CONTEXT DEL PROJECTE
Els dos boscos preservats SÈLVANS vol que formin part de la xarxa de boscos d’alt valor ecològic i més madurs de Catalunya, infraestructura verda clau i de país, actualment en construcció.
És important remarcar que actualment a Catalunya, malauradament, la immensa majoria d’aquests boscos no estan protegits. Ni tan sols es troben protegits de forma genèrica als parcs naturals, on es poden tallar (contràriament al que es sol pensar). Així, cal actuar urgentment per preservar aquests tresors forestals per a les generacions presents i futures, equiparable al “nucli antic” de les ciutats i dels pobles.
Per aconseguir-ho, és cabdal implicar-ne a la propietat forestal, i fomentar una gestió forestal com a acció totalment compatible amb els usos tradicionals que li dona al seu bosc. Tal com estem demostrant, participar en el projecte esdevé una veritable OPORTUNITAT per a les propietats que tenen la sort de comptar amb aquests tresors naturals; una oportunitat de millorar i dinamitzar les seves finques, i el territori i món rural que els envolta.
Sumant tota una sèrie de boscos excepcionals, que podem anomenar “d’alt valor ecològic”, “més madurs”, “singulars”,… SÈLVANS vol anar teixint una infraestructura verda en forma de xarxa de boscos gestionats a dinàmica que arribi a abastar un 5% de la superfície arbrada de Catalunya com a fita per assolir l’any 2030. Es tracta d’una fracció molt petita de la superfície arbrada, que a més es troba d’acord amb la mitjana actual europea, i de camí cap al 10% de territori amb protecció estricta que propugna la Unió Europea en el marc del nou “Pacte Verd Europeu”.
La tasca desplegada per Sèlvans permet conèixer que, a data d’avui, ja existeixen custodiades o protegides 19.250 ha de boscos d’alt valor ecològic, el que equival a un 1,42% de la superfície forestal arbrada. Ens trobem doncs en un punt de partida cap al 5% l’any 2030 suficientment encoratjador, però insuficient, amb la urgència de preservar un capital excepcionalment rar i disseminat en el territori, i en perill de perdre’s dia a dia.
La conformació d’aquesta xarxa és, sobretot des de 2017, ja per fi un mandat normatiu i estratègic a Catalunya, en primera instància arran de la Llei catalana del Canvi Climàtic, que en el seu article 17.4 “Biodiversitat” determina que “s’ha d’establir una xarxa de reserves forestals destinades a la lliure dinàmica natural que sigui representativa del conjunt i la diversitat dels ecosistemes forestals de Catalunya, centrada prioritàriament en boscos madurs i d’alt valor natural”.
D’altres instruments que ja manen la conformació d’una xarxa de boscos gestionats a dinàmica natural són l’Estratègia Catalana del Patrimoni Natural i la Biodiversitat (com a línia d’actuació 15, i resultat esperat pel 2030), el Pla Nacional per a la Implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya (compromisos 763 i 764), o la Llei 7/2020 de l’Agència de la Natura de Catalunya. Tots aquests instruments es troben en línia amb allò que mana l’Estratègia Europea de Biodiversitat, i la nova Estratègia Forestal Europea, ambdós documents clau del “Pacte Verd Europeu”.
Us animem a posar-vos en contacte amb SÈLVANS a través de info@selvans.ONG per tal de conèixer les diferents oportunitats d’implicació en el projecte: com a propietària o propietari forestal, com a empresa, i/o com a particular.
Fotografia de l’alzinar protegit gràcies als clients de Bonpreu i Esclat: 11,00 hectàrees d’alzinar d’alt valor ecològic i de protecció prioritària situat entre la falda del Puigsacalm i els primers contraforts del Pla d’en Bas, parcialment dins l’espai d’interès natural de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt
Fotografia de la fageda protegida gràcies als clients de Bonpreu i Esclat: 16,11 hectàrees d’una fageda centenària immersa en el paratge de Finestres (la Garrotxa), dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
