Durant el primer semestre del 2026, amb l’Ajuntament i dins el projecte europeu LIFE eCOadapt50, hem actuat en 17,78 hectàrees de dues finques demostratives.

Durant les últimes dècades, l’abandonament progressiu de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals tradicionals ha afavorit que les masses forestals es tanquin i que el paisatge en mosaic desaparegui. Aquest mosaic és clau per reduir el risc de grans incendis, conservar la biodiversitat i afavorir la retenció d’aigua. Aquest paisatge més homogeni és també menys resilient davant el canvi climàtic, sobretot amb sequeres cada cop més freqüents i prolongades.

Per fer-hi front, l’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor ha impulsat un conjunt d’actuacions demostratives amb la nostra direcció tècnica, dins el projecte europeu LIFE eCOadapt50, en què ADRINOC és entitat sòcia i coordinadora territorial de l’actuació.

El projecte combina dues línies complementàries. D’una banda, la recuperació de les varietats tradicionals d’olivera del municipi, dirigida per Guillem Arribas. De l’altra, l’aplicació del nostre model de la Triple Resiliència, que ens ha portat a recuperar espais oberts, millorar l’estructura de masses forestals densificades i preservar rodals amb un alt valor ecològic i elements de maduresa.

La cooperativa Bosquerols ha executat les actuacions forestals durant el primer semestre del 2026. En total, hem intervingut i preservat 17,78 hectàrees a Can Bosch i la Cadamont.

Can Bosch: recuperem espais oberts per a la ramaderia

Hem recuperat 3,65 hectàrees de feixes i planells que antigament es conreaven i que, amb l’abandonament, s’havien anat emboscant. Ara són un mosaic de zones obertes i adevesades, adequades per a la pastura extensiva. Així reduïm la continuïtat del combustible forestal, guanyem biodiversitat i recuperem usos tradicionals del territori.

Perquè aquests espais es mantinguin a llarg termini, establirem un acord de pastura amb ramaderia extensiva. La finca ja compta amb les infraestructures per gestionar el ramat: material per al tancament perimetral amb fil elèctric, cledes de maneig i abeuradors amb boia. El bestiar serà l’eina principal de manteniment i reduirà la necessitat d’intervencions mecàniques futures.

La Cadamont: un bosc més divers i estable

En 4 hectàrees hem fet tallades i estassades selectives en una massa forestal estancada, amb sectors on els pins havien patit una elevada mortalitat a causa del canvi climàtic. Hem seguit criteris de silvicultura propera a la natura per reduir la competència, afavorir els exemplars dominants, singulars i de futur, i diversificar l’estructura del bosc.

Aquesta intervenció redueix la continuïtat del combustible i la vulnerabilitat davant dels grans incendis. També afavoreix que hi hagi més aigua al sòl i que s’omplin els aqüífers, i crea condicions perquè els arbres seleccionats creixin amb més vigor i resisteixin millor el canvi climàtic.

.   

 

Preservem boscos amb elements de maduresa

Hem preservat 10,13 hectàrees de boscos amb elements de maduresa o d’alt valor ecològic mitjançant acords voluntaris de custòdia forestal amb les dues propietats privades. Aquests rodals evolucionaran de manera natural, sense intervencions silvícoles. Així conservem hàbitats d’interès, la biodiversitat lligada a la fusta morta i als arbres grans, i l’embornal de carboni.

Avaluem què aconseguim

Per mesurar de manera objectiva l’efecte de les actuacions, hem creat una xarxa de parcel·les permanents de seguiment, tant a les zones intervingudes com a àrees de control sense actuació. Això ens permet comparar la seva evolució i quantificar els resultats a escala de rodal amb una metodologia científica i transferible.

El seguiment segueix el protocol que el CREAF va desenvolupar al projecte CustForest per avaluar els serveis ecosistèmics forestals i la biodiversitat associada a la gestió. Ja hem completat els mostrejos previs a les actuacions i els de les parcel·les de control. Els mostrejos posteriors els farem durant el segon semestre del 2026.

Als boscos hem mesurat les característiques dels arbres, la regeneració natural, l’estructura de la vegetació, la vulnerabilitat al foc de capçades, la fusta morta i la biodiversitat forestal amb l’índex IBP. Al matollar i als espais oberts hem fet transsectes de vegetació per caracteritzar-ne la composició i la cobertura d’herbàcies.

Recuperem les oliveres tradicionals de Sant Miquel de Campmajor

Una de les actuacions més singulars és la recuperació del patrimoni etnobotànic de les varietats tradicionals d’olivera. Durant el 2025 vam fer una prospecció etnobotànica i una caracterització genètica que ens van permetre identificar, documentar i seleccionar els exemplars de més interès patrimonial i genètic del municipi.

Amb aquests resultats, el febrer del 2026 vam seleccionar els arbres mare i recollir-ne els esqueixos, que hem portat a Vivers Pelegrí d’Arbeca per multiplicar-los per propagació vegetativa. Al final del projecte, el 2027, volem tenir prop d’un miler de plançons per distribuir entre els propietaris i veïns de Sant Miquel de Campmajor que vulguin recuperar antics olivets o plantar-ne de nous.

Així preservem el patrimoni genètic i cultural de les varietats locals, recuperem el paisatge agroforestal tradicional i reforcem la biodiversitat cultivada del municipi.

Un model que volem replicar

Aquest projecte consolida un model demostratiu de bioeconomia circular rural basat en la col·laboració entre l’administració pública, la propietat forestal, les entitats de conservació i el sector primari. Volem que serveixi de referent per fer actuacions similars en municipis veïns com Mieres, Santa Pau, Serinyà o Porqueres, i crear així una xarxa de paisatges agroforestals més resilients davant el canvi climàtic.

 

Més informació:
Sèlvans
info@selvans.ong |  www.selvans.ong