Etapa inicial

Del sòl hi neix un prat, generalment d’herbes anuals que creixen, floreixen i deixen anar la llavor i a la tardor es moren per tornar a sortir l’any següent. A poc a poc aquestes plantes que es moren aporten matèria orgànica al sòl i l’aniran enriquint.

Apareixen els primers arbustos, plantes llenyoses plurianuals perennes i caducifòlies que també aporten matèria orgànica al sòl. Creixen els primers pins com a arbres pioners que necessiten molta llum. Són arbres perennes que contínuament aporten fulles al sòl i contribueixen a que cada vegada sigui més ric i donen espais d’ombra.

Etapa de maduració

L’ombra i la matèria orgànica ajuden a retenir la humitat en el sòl i possibiliten el creixement de les primeres alzines. Aquestes tenen un creixement molt lent i queden protegides pels pins. Les alzines s’han fet adultes i han ocupat l’espai i el pi, com que li falta llum per créixer, quedarà reduït als marges del bosc o en clarianes on hi hagi prou llum.

Etapa clímax

Els pins morts quedaran drets i seran el cau dels pigots i successivament dels mussols i ratpenats. Els pins caiguts seran el cau de petits mamífers i l’hàbitat de moltes espècies d’insectes que descompondran la fusta i aportaran nutrients al sòl. La clariana que hauran deixat els pins morts facilitarà que espècies de llum puguin créixer i desenvolupar-se de manera que repetirem el cicle de nou.