L’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor i la Fundació Sèlvans culminen amb èxit les actuacions desenvolupades durant el primer semestre de 2026 per millorar la resiliència del mosaic agroforestal del municipi. Emmarcat en el projecte europeu LIFE eCOadapt50, el projecte combina la restauració de pastures, la millora d’estructures forestals vulnerables, la conservació de boscos d’alt valor ecològic i la recuperació de varietats tradicionals d’olivera. Aquesta estratègia contribueix a incrementar la resiliència del territori davant el canvi climàtic, alhora que impulsa la bioeconomia local mitjançant la implicació de la ramaderia extensiva i la recuperació del patrimoni etnobotànic del municipi.

 

Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), juliol de 2026. — L’abandonament progressiu de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals tradicionals durant les darreres dècades ha afavorit el tancament de les masses forestals i la desaparició del paisatge en mosaic, un element clau per reduir el risc de grans incendis forestals, conservar la biodiversitat i afavorir la retenció d’aigua. Aquesta homogeneïtzació del territori també n’ha reduït la resiliència davant els efectes del canvi climàtic, especialment en un context de sequeres cada vegada més freqüents i prolongades.

Per donar resposta a aquest repte, l’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor, amb la direcció tècnica de la Fundació Sèlvans i en el marc del projecte europeu LIFE eCOadapt50 en el qual ADRINOC actua com a entitat sòcia i coordinadora territorial de l’actuació, ha impulsat un conjunt d’actuacions demostratives per recuperar un mosaic agroforestal més resilient.

El projecte s’ha estructurat en dues línies d’actuació complementàries. D’una banda, s’ha impulsat la recuperació de les varietats tradicionals d’olivera de Sant Miquel de Campmajor, dirigida per Guillem Arribas, que ha inclòs la prospecció etnobotànica, la caracterització genètica, la selecció dels exemplars d’interès i la multiplicació del material vegetal. De l’altra, s’ha aplicat el model de la «Triple Resiliència», desenvolupat per la Fundació Sèlvans, mitjançant la recuperació d’espais oberts, la millora de l’estructura de masses forestals densificades i la preservació de rodals amb elevat valor ecològic i elements de maduresa.

Les actuacions forestals, executades per la cooperativa Bosquerols durant el primer semestre de 2026, han permès intervenir i preservar un total de 17,78 hectàrees en dues finques demostratives del municipi: Can Bosch i la Cadamont.

Aquestes actuacions constitueixen una experiència demostrativa de gestió integrada del territori que combina l’adaptació al canvi climàtic, la conservació de la biodiversitat i la dinamització de la bioeconomia local.

Restauració d’espais oberts i foment de la ramaderia (Finca Can Bosch)

L’actuació ha permès recuperar 3,65 hectàrees de feixes i planells antigament conreats que, amb l’abandonament de l’activitat agrària, havien quedat progressivament emboscats. Aquests espais s’han transformat en un mosaic de zones obertes i adevesades, adequades per a la pastura extensiva, amb l’objectiu de reduir la continuïtat del combustible forestal, incrementar la biodiversitat i recuperar usos tradicionals del territori.

Per garantir el manteniment d’aquests espais a llarg termini, s’establirà un acord de pastura amb ramaderia extensiva i s’ha dotat la finca de les infraestructures necessàries per facilitar la gestió del ramat, incloent-hi el material per al tancament perimetral amb fil elèctric, cledes de maneig i abeuradors equipats amb boia.

Aquest model de gestió permet que el bestiar esdevingui l’eina principal de manteniment dels espais recuperats, reduint la necessitat d’intervencions mecàniques futures i afavorint una gestió més sostenible del paisatge.

Millora estructural de masses arbrades (Finca la Cadamont)

En una superfície de 4 hectàrees s’han dut a terme tallades i estassades selectives de millora en una massa forestal estancada, amb sectors que presentaven una elevada mortalitat de pins a conseqüència del canvi climàtic. Les actuacions, executades seguint criteris de silvicultura propera a la natura, han permès reduir la competència, afavorir els exemplars dominants, singulars i de futur; i diversificar l’estructura del bosc per incrementar-ne l’estabilitat i la resiliència.

Aquesta intervenció contribueix a reduir la continuïtat del combustible forestal i la vulnerabilitat davant dels grans incendis, alhora que afavoreix més disponibilitat d’aigua al sòl i la recàrrega dels aqüífers. Així mateix, crea unes condicions més favorables perquè els arbres seleccionats puguin desenvolupar-se amb més vigor i resistir millor els efectes del canvi climàtic.

.   

 

Preservació boscos amb elements de maduresa

El projecte ha impulsat la preservació de 10,13 hectàrees de boscos amb elements de maduresa o d’alt valor ecològic (BAVE) mitjançant la signatura d’acords voluntaris de custòdia forestal amb ambdues propietats privades. Aquests acords garanteixen que aquests rodals evolucionin de manera natural, sense intervencions silvícoles.

Aquesta preservació contribueix a conservar hàbitats d’interès ecològic, afavorir la biodiversitat associada a la fusta morta i als arbres de grans dimensions, mantenir l’embornal de carboni i reforçar la resiliència dels ecosistemes forestals davant els efectes del canvi climàtic.

Avaluació dels beneficis ecològics de les actuacions

Per avaluar de manera objectiva els efectes de les actuacions sobre els serveis ecosistèmics i la biodiversitat, s’ha establert una xarxa de parcel·les permanents de seguiment tant a les zones intervingudes com en àrees de control sense actuació. Aquest disseny permet comparar l’evolució dels diferents indicadors i quantificar els resultats a escala de rodal mitjançant una metodologia científica, objectiva i transferible.

El seguiment es basa en el protocol desenvolupat pel CREAF en el projecte CustForest per a l’avaluació dels serveis ecosistèmics forestals i de la biodiversitat associada a la gestió forestal. Fins ara s’han completat els mostrejos previs a les actuacions i els de les parcel·les de control, mentre que els mostrejos posteriors a les actuacions es duran a terme durant el segon semestre de 2026.

A les parcel·les forestals s’han mesurat les característiques dels arbres, la regeneració natural, l’estructura de la vegetació, la vulnerabilitat al foc de capçades, la presència de fusta morta i els indicadors de biodiversitat forestal mitjançant l’índex IBP. En les zones de matollar i espais oberts s’han realitzat transsectes de vegetació per caracteritzar la composició i la cobertura de les espècies herbàcies.

Recuperació de les varietats tradicionals d’olivera de Sant Miquel de Campmajor

Una de les actuacions més singulars del projecte és la recuperació del patrimoni etnobotànic vinculat a les varietats tradicionals d’olivera del municipi. Durant el 2025, es va dur a terme una prospecció etnobotànica i una caracterització genètica que van permetre identificar, documentar i seleccionar els exemplars de més interès patrimonial i genètic conservats al terme municipal.

A partir dels resultats obtinguts, el febrer de 2026 s’han seleccionat els arbres mare i se n’han recol·lectat els esqueixos, que posteriorment s’han traslladat a Vivers Pelegrí d’Arbeca per iniciar-ne la multiplicació mitjançant propagació vegetativa. L’objectiu és obtenir, al final del projecte, l’any 2027, prop d’un miler de plançons de les varietats tradicionals identificades, que es distribuiran entre els propietaris i veïns de Sant Miquel de Campmajor interessats a recuperar antics olivets o establir-ne de nous.

Aquesta actuació permet preservar el patrimoni genètic i cultural associat a les varietats locals, recuperar el paisatge agroforestal tradicional i reforçar la biodiversitat cultivada del municipi, assegurant la conservació d’aquest llegat per a les generacions futures.

Un model demostratiu amb vocació de replicar-se al territori

Aquest projecte consolida un model demostratiu de bioeconomia circular rural basat en la col·laboració entre l’administració pública, la propietat forestal, les entitats de conservació i el sector primari. La iniciativa s’emmarca en una estratègia de gestió integrada del paisatge que es vol estendre a altres municipis de l’entorn, adaptant les actuacions a les característiques i necessitats de cada territori.

L’objectiu és que l’experiència desenvolupada a Sant Miquel de Campmajor serveixi de referent per impulsar actuacions similars en municipis veïns com Mieres, Santa Pau, Serinyà o Porqueres, contribuint a crear una xarxa de paisatges agroforestals més resilients davant el canvi climàtic.

 

Més informació:
Sèlvans
info@selvans.ong |  www.selvans.ong