Des del 2005, Sèlvans treballa per localitzar, estudiar i conservar els últims boscos antics de Catalunya. Són boscos que han crescut durant dècades o segles sense grans pertorbacions, amb una biodiversitat excepcional i un valor ambiental que esdevé essencial en un context d’emergència climàtica.

Ara, aquest impuls fa un salt endavant amb la creació d’una xarxa de Santuaris Forestals, una nova línia de treball que ha pres forma durant el 2025 gràcies a Nando and Elsa Peretti Foundation i que aspira a garantir la preservació d’alguns dels boscos més singulars del país. Aquesta xarxa inclou tres santuaris inicials situats a punts estratègics del territori, cadascun amb una història, una estructura ecològica i un estat de conservació propi, però tots amb un denominador comú: són espais on la natura pot continuar evolucionant sense pressió humana.

Tres santuaris per representar la diversitat i el potencial dels boscos madurs

Segons l’Informe Anual de Santuaris Forestals 2025, els tres espais seleccionats -l’Albera, les Gavarres i els Pirineus- responen a criteris de representativitat ecològica, estat de maduresa, presència d’espècies bioindicadores i oportunitats de connectivitat entre masses forestals.

Aquests santuaris incorporen:

• Boscos amb estrats madurs, amb arbres de grans dimensions, fusta morta i estructures que ofereixen refugi a fauna especialitzada.
• Espais de gran interès científic i de seguiment, on es duen a terme inventaris de bioindicadors, monitoratge d’hàbitats i avaluacions sobre el potencial de resiliència climàtica.
• Zones amb oportunitat de protegir superfícies contínues, un element clau per consolidar corredors biològics d’escala regional.

A la pràctica, aquests Santuaris Forestals funcionen com a espais de referència, tant per guiar la planificació i gestió futura del territori com per sensibilitzar sobre el valor dels boscos madurs en la lluita contra el canvi climàtic.

Una iniciativa que avança amb propietaris i territori

Un dels trets diferencials del model de Sèlvans és que es construeix amb els propietaris i no a partir de prohibicions imposades. Tots els santuaris es basen en acords voluntaris que compensen econòmicament la renúncia a les tales durant periodes d’entre 20 i 25 anys. Aquesta fórmula, que monetitza els serveis ecosistèmics que el bosc genera (regulació hídrica, biodiversitat), permet avançar cap a la conservació d’una manera compatible amb la realitat d’un país on el 80% del bosc és privat.

 

Amb aquest sistema, i amb la col·laboració d’ajuntaments i agents del territori, es garanteix que els santuaris esdevinguin una eina útil, realista i replicable: una manera d’aturar la pèrdua de patrimoni forestal sense trencar el vincle històric entre els pobles i els seus boscos.

Objectiu 2027: avançar cap a una xarxa de referència mediterrània

La iniciativa preveu, abans del 2027:

• Protegir de manera estricta 135 hectàrees de boscos madurs.
• Estendre la protecció a 650 hectàrees més, gràcies a la col·laboració amb propietaris, administracions i entitats.
• Posar en marxa un model ampliable, capaç d’escalar a noves comarques mediterrànies amb característiques ecològiques similars.

Aquests santuaris no són simples espais protegits: són punts de referència per al coneixement científic, el seguiment de la biodiversitat i la demostració pràctica que la conservació dels boscos madurs és compatible amb la propietat privada i amb el desenvolupament local.

Una col·laboració que mira més enllà: Rocacorba i els boscos antics de Catalunya

Tot aquest treball forma part d’una iniciativa més àmplia que Sèlvans tira endavant entre 2025 i 2027 amb el suport de la Nando and Elsa Peretti Foundation, una fundació compromesa amb la preservació forestal arreu del món.

A través d’aquesta col·laboració:

• A les Muntanyes de Rocacorba, s’estan recuperant boscos degradats, reobrint clarianes naturals, reduint el risc d’incendi i impulsant la conservació de masses madures.
• Arreu de Catalunya, s’estan establint acords de custòdia amb propietaris que es comprometen a no tallar durant 25 anys, contribuint a ampliar la xarxa de boscos preservats.
• I, en paral·lel, s’estan consolidant els Santuaris Forestals, que donen identitat i estructura a tot aquest moviment de conservació.

La combinació d’aquestes línies de treball situa Catalunya en una posició pionera dins l’àmbit mediterrani: una estratègia que conserva boscos valuosos, enforteix la resiliència climàtica i reconeix el paper fonamental dels boscos antics com a tresors naturals que cal preservar amb una mirada llarga.